clara sobre el futur del seu país: "La independència d'Escòcia és inevitable". Admet que la Calman Comission proposa una ampliació de competències però l'opció de la independència i la completa autonomia fiscal la veu molt més elegant. "Volem controlar directament la nostra economia, fer-la més eficient", diu, i es basa en que en els darrers trenta anys, en què Escòcia només ha crescut un 1'8% de mitjana cada any mentre que la resta del Regne Unit ho ha fet un 2'3%; Noruega, un 3'1 i Irlanda, un 5'2 i aquest baix creixement, segons el ministre, ve justificat perquè el control de l'economia és a Londres.

En aquest sentit, quan se li comenta que hi ha qui assegura que una Escòcia independent és inviable econòmicament respon amb rotunditat assegurant que "un dels pocs països del Primer Món amb recursos petroliers, universitats prestigioses i 5'1 milions d'habitants que parlen anglès en l'era de coneixement pot ser-ho. Tot són oportunitats". A més, pel que fa a la recomanació de la Calman Comission respecte la gestió del petroli en mans del govern de Westminister, Mather sosté que "el petroli forma part dels recursos naturals d'Escòcia i el volem gestionar directament des d'aquí".

En una entrevista amb el tema econòmic com a eix vertebrador, valorar la crisi no podia passar per alt. El ministre d'Economia explica que la CBI (Confederació de la Indústria Britànica) creu que en el marc de la Gran Bretanya serà més fàcil per a Escòcia sortir de la crisi econòmica i Mather critica la sentència perquè "l'argument és d'una arrogància digna de les organitzacions centralistes de Londres [...] El govern britànic ens diu que ens han ficat en aquesta crisi i que, per tant, són els únics capaços fer-nos-en sortir. Jo no m'ho crec".

Després d'aquestes reflexions, la gran majoria lligades a temes econòmics, la pregunta és clara: "L'aspiració de la independència és per motius econòmics" i la resposta, contundent "Els orígens del nacionalisme escocès tenien una vessant emocional per protegir els nostres drets històrics i la identitat de la nació. Tot i que la identitat continua sent molt important, encara ho és més l'argument econòmic". "Sense poder de decisió no som un país gens òptim. El missatge ja és al carrer, la gent en parla, veu el potencial d'Escòcia, sobretot quan la comparen amb petites nacions independents com ara Noruega, Dinamarca i Finlàndia", afegeix Mather.

Pel que fa les relacions entre Escòcia i Catalunya, el ministre escocès ho té clar: "Plegades podem obtenir una combinació d'idees molt poderoses sobre què hauríem de fer o on hauríem de pressionar per aconseguir els objectius que busquem". "Volem reconnectar Escòcia amb la gent de Catalunya, però també de Flandes i el Quebec. [...] Hem de mantenir unes bones relacions amb les grans nacions del món", sentencia de manera esperançadora i desacomplexada.

Font: RacóCatalà.cat

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web