UN COP PASSADA L'EFERVESCÈNCIA de les setmanes immediatament posteriors a l'acord i un cop disposem de les primeres estimacions acadèmiques rigoroses dels seus resultats inicials, en podem fer una valoració més acurada i serena.

EL MODEL FINAL ACORDAT TÉ MOLTES SIMILITUDS amb l'anterior: les comunitats autònomes tenen uns ingressos tributaris, els cedits totalment i la participació en impostos estatals (la famosa cistella d'impostos), que ara augmenten, en compliment de l'Estatut, però que es veuen reduïts, en el cas de Catalunya, pels mecanismes d'anivellament. Aquests mecanismes d'anivellament es fan ara més complexos, de tal manera que el model esdevé encara menys comprensible per al profà, i menys transparent que l'anterior.

EN EL NOU MODEL ES SEPAREN els serveis finançats en dos tipus: els fonamentals de l'Estat de benestar, als quals es destina el 75% dels ingressos tributaris normatius de les comunitats autònomes, i els altres serveis, finançats amb el 25% restant. En el primer cas, els fons de les comunitats autònomes van a una bossa comú per a totes, i en funció d'uns criteris de repartiment (la població ajustada per altres variables) es decideix quina quantitat li toca a cadascuna. En el cas de Catalunya, com que el que li correspon és inferior al 75% dels seus ingressos tributaris, ha de fer una aportació neta a les altres comunitats. Per a l'any base (2007), un estudi recent de FEDEA calcula que amb el nou model plenament aplicat, Catalunya rebrà 14.543 milions del fons de garantia i haurà de fer una transferència neta al pot comú de 1.246 milions.

LES PONDERACIONS PREVISTES DE LA POBLACIÓ ajusten la població de Catalunya a la baixa. Així, si el 2007 la població de Catalunya és de 7.210.508 habitants, la seva població ajustada serà de 7.117.437. Es perden 93.071 persones. En el cas d'altres comunitats, com Extremadura o Aragó, les ponderacions són a l'alça.

ELS ALTRES SERVEIS ES FINANCEN amb el 25% dels ingressos tributaris normatius, és a dir 5.263 milions l'any base. Però aquests ingressos es poden veure reduïts si el fons de suficiència (que ha de garantir que es puguin finançar totes les competències de totes les comunitats autònomes) és negatiu. L'any base el fons de suficiència serà negatiu per a Catalunya: -198 milions d'euros. És, doncs, fals que la Generalitat retingui el 25% dels seus ingressos tributaris com s'ha publicitat.

EN DEFINITIVA, DES DEL PUNT DE VISTA DEL MODEL, l'antic Fons de Suficiència queda substituït per dos fons que poden ser positius o negatius, el de transferència de garantia i el de suficiència i per a Catalunya tots dos seran negatius. Més complexitat i més confusió que en el model anterior. De fet, quan Solbes va presentar el desembre passat el model, que en el seu esquelet bàsic s'ha mantingut, algú va dir molt encertadament que recordava al joc dels trilers a la Rambla, on les boletes eren els fons que canviaven de nom i de lloc.

PEL QUE FA A LES XIFRES DE MILLORA del finançament, l'any 2009 Catalunya obtindrà 952 milions d'euros dels 5.000 que aporta l'Estat per a totes les comunitats autònomes, el 2010 l'Estat aportarà 2.400 milions més (que inclouen els 1.200 milions pactats al maig per a la dependència), dels quals a Catalunya li tocaran 419. En definitiva, el 2010 quan les aportacions de l'Estat s'hagin completat, la millora per Catalunya serà de 1.371 milions. Pel que fa al 2011 i el 2012, l'acord no concreta cap xifra.

A BANDA, CATALUNYA ES BENEFICIARÀ d'un fons nou, el de competitivitat, que s'ha de regular per una llei específica i es dota inicialment amb 2.572,5 milions d'euros. FEDEA estima que a Catalunya li tocarien 1.055 milions. Ara bé, per aquest fons no hi haurà bestretes i no es cobrarà fins a la primera liquidació del nou sistema el 2011. Curiosament, l'any on s'hauran de començar a tornar els diners de les bestretes mal calculades del sistema anterior.

LA MILLORA SERÀ DONCS MOLT LIMITADA, i Catalunya pot continuar fins i tot per sota de la mitjana. L'estimació de FEDEA preveu que Catalunya quedi l'any base al nivell 97,8 en finançament per càpita amb el nou model. Des del punt de vista polític, un perill addicional de l'acord, és que gran part de la millora prové del fons de competitivitat, que queda a banda del model, es regula per llei específica i obliga a negociar-lo any a any als pressupostos generals de l'Estat. En definitiva, la Generalitat segueix condemnada a les negociacions de peix al cove que el nou Estatut havia de superar.

Article d'opinió publicat al diari Avui, 20 de setembre 2009.

Opinió: Elisenda Paluzie (EI), Degana de la Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web