El temps dirà que Narcís Serra ha fet mal a la societat catalana, tant en clau social com també en l'eix nacional. Perquè els socialistes catalans (?) són els primers stalinistes, és a dir, que són, primerament, partidaris d'un totalitarisme, el qual sense el poder absolut no es pot crear una autèntica revolució i, per tant, no es pot reforjar una nova societat igualitària; i en segon terme, la prioritat del pla d'acció política és, sens dubte, que cap ens particularista sigui més referent que la pròpia consciència de classe. D'aquesta manera, observem com 'aquest socialisme català (?)' redueix les identitats nacionals en un mer club culturalista, i si es pot, en poca cosa més també.

Per aquest motiu, el PSC representa, a dia d'avui, el clar exemple d'aniquilació de la catalanitat, ja que aquest fet és considerat com la clau de volta mitjançant la qual la nova societat igualitarista entra en joc sense cap element distorsionador que l'obstaculitzi. I per més inri, l'independentisme ha donat ales als qui, dia sí dia també, ens desqualifiquen moralment i ens encerclen amb dards enverinats, com negar-nos el dret inherent a l'autodeterminació bo i afirmant-se com a demòcrates absoluts.

Ens caldrà ben bé una dècada per erigir una esquerra nacional. Ho torno a dir: una esquerra que sigui una esquerra socialment de debò i una esquerra que es tregui les teranyines d'un horitzó nacional en què mai s'hi havia d'haver tirat pols -ella mateixa- al damunt quan les expectatives de llibertat eren infinites, fins i tot clarividents. Això no obstant, sant tornem-hi i tot és qüestió d'anar-hi anant. Som-hi!

Opinió: Maiol Sanaüja (EI)

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web