Esquerra Independentista Esquerra Republicana de Catalunya Tornar a la plana d'inici Reagrupament Independentista

Opinió: Maiol Sanaüja

Caïm i Abel, o Puigcercós i Carod --

09/10/09

A Caïm el presideix el geni. I a Abel també. Aquest darrer té un geni semblant a l'esperit que, segons el destí, la divina providència catalana li ha concedit la deïtat tutelar per dirigir la Nació. Això no obstant, el primer, Caïm, és el geni natural d’una persona que adapta l’execució de certs actes en funció o com a propensió a l’enuig, a la impaciència, a la còlera que el faci desfermar en el moment oportú. Abel és ramader i Caïm és agricultor. I normalment, Abel ha ofert els millors animals del seu ramat i Caïm els primers fruits de la seva collita. Però Déu, en realitat: la consciència nacional

catalana infranquejable, sempre tria l'ofrena d'Abel malgrat les seves males arts persuatòries de vendre fum per després anorrear la il·lusió venuda. I Caïm, per conseqüent, té gelosia i, com per costum en el manual republicà, és gelós i mata el seu germà.

Caïm i Abel, o Puigcercós i Carod, beuen del caïnisme. Es tracta de la permanent destrucció del germà de torn: la clàssica acció política -i per tant, normalitzada- de Calàbria (una zona propícia en quant a brollar sang, però que no hi entrarem, no perquè defugi de la Bíblia, sinó perquè ja hi ha prou vermell vessat al terra en aquests moments). I per controlar el niu i l'exèrcit es donen cops sobre la taula per redreçar, com sigui, una nau que ja sense veles va de pet al rocam, i que ni els remers més fervorosos podran atenuar la velocitat imparable del desballestament calabrès.

I lluny de tornar a l'origen, és a dir, la reivindicació de la idiosincràsia de la E, la R i la C en igual de condicions que representa Esquerra Republicana de Catalunya, opten per al·legar la natura permanentment i fer servir el partit polític com un ring de boxa públic per estomacar-se amb mà de ferro portes endins (?) i guant de seda portes enfora (??). Presumptuosament Puigcercós n'és el vencedor; tan sols, a dia d'avui, reitero. Tanmateix, el millor Carod tornarà quan l'incendi ho converteixi tot en cendra. És clar que, llavors, l'ètica i la dignitat entraran en joc perquè els fets faran veure la realitat a hòsties. I aquest cop no parlo de galetes de pa per combregar, sinó de bufetades que faran saltar les dents.

Opinió: Maiol Sanaüja (EI)