El descrèdit és tan gran, que actituds de cobdícia humana sumades a les corrupcions despòtiques fan que la ciutadania giri l'esquena a les urnes. I el drama del catalanisme polític és aquest. Que l'espanyolisme sempre vota. I paral·lelament, el catalanisme arrufa el nas i ni diposita una papareta d'obediència catalana com a mal menor, com aquell qui s'empassa un gripau. I així no anem bé. Hem tocat sostre.

I si ets independentista i d'esquerres, encara ho tens més pelut. Estàs dispers, atès que el que abans era un magma d'il·lusions ara és un mar espès, d'aigües ben tèrboles. En aquest sentit, queda un any (?) i juguem a la puta i a la ramoneta al·legant que de dia el dret a decidir és conditio sine qua non per a futurs pactes post-electorals i de nit menyspreem el deix d'esquerres per picar l'ullet al liberalisme, que no confondre'l amb l'actitud de la caseta i l'hortet. Però si aquesta és la voluntat, que es canvïin els estatuts i llestos, que llavors es serà coherent amb la praxis política en comptes de nedar i guardar la roba en una ambigüitat calculada d'ara em poso el vestit de Macià ara me'l trec.

Doncs això, molta desorientació i poca concreció. I per aquest motiu, n'estic tip de tantes cortines de fum. Vull que els meus es creguin qui són i què representen. Que mentre socialistes i convergents es contaminen per l'inefable deliri, el republicanisme no hi pot donar carta blanca, en absolut! Perquè un inefable deliri és el no poder expressar amb paraules una pretesa excitació que en realitat és una profunda incoherència de les idees. Perquè si hem deixat de ser passionals per a obeir la raó, no toquem més la lira, no engreixem més l'absurd.

Opinió: Maiol Sanaüja (EI)

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web