


02/03/09
El miratge del discurs oficial d’ERC afirma que la sola presència al Govern de la Generalitat ens donarà una imatge de partit de govern i podrem demostrar a la ciutadania que podem gestionar. Ens diuen que això, i no l’impuls del programa polític d’ERC (el dret a l’autodeterminació i el concert econòmic), és el que ens permetrà incrementar el suport popular. Aquesta és la raó per la qual la direcció d’ERC es conforma amb una simple reforma del sistema de finançament (i posterga l’exigència del Concert Econòmic) i impulsa una llei de consultes populars que deixa en mans de
l’Estat l’autorització final dels referèndums (i posterga sine die l’impuls d’una llei per poder convocar referèndums d’independència). Però tot i que aquest és el relat oficial del perquè ERC ha d’estar al govern peti qui peti, una vegada més la realitat s’ha imposat, i la dosi de realisme que subministren els resultats de les eleccions d’Euskadi i Galícia demostren que els independentistes, quan només són al govern per gestionar marcs autonòmics esgotats, pateixen un desgast contundent.
Per als partits autodeterministes I independentistes, ERC, BNG i EA, formar part de governs que no són capaços de forçar canvis profunds comporta un desgast continu i la pèrdua d’electorat. EA no va aconseguir que el lehendakari complís amb la seva paraula i convoqués el referèndum pel dret de decidir, mentre que el BNG no va aconseguir que Galícia aprovés un nou Estatut d’autonomia de nació. I els dos partits han patit una davallada important en vots i en escons pel desencís que han causat en els seus respectius electorats arran de la sensació que han generat d’acomodar-se al poder pel poder.
EA ha passat de set a dos escons i el BNG ha perdut un escó i 45.000 vots (sobretot a les grans ciutats amb caigudes del 25% de l’electorat). Aquesta pèrdua de suport popular ha fet fora dels futurs governs d’Euskadi i de Galícia aquests dos partits. Ja no podran tornar a decidir ser o no ser al govern, la ciutadania els n’ha fet fora. En el cas gallec, el PP s’ha imposat per majoria absoluta, i en el cas basc només podran formar govern el PNB amb el PSE o el PSE amb el PP i UPD.
És especialment rellevant des del punt de vista de l’independentisme català, que mentre l’independentisme al govern, EA, s’ha enfonsat, les opcions independentistes fora del govern han tingut un resultat excel·lent. L’opció independentista il·legalitzada ha aconseguit quasi el 10% de l’electorat (el que ha estat tota una demostració de força) i l’opció independentista legal, Aralar, ha incrementat la seva representació d’un a quatre diputats.
Tot sovint la direcció del partit acusa els secors renovadors de ser els culpables que ERC no aconsegueixi uns bons resultats electorals. A part de l’evidència empírica que els sectors renovadors només van aparèixer després que ERC perdés suport electoral, ara s’ha demostrat la veritable causa del perquè els partits independentistes al govern perden vots. I en el cas d’ERC el que ens fa perdre suport electoral són els Madrid 2016, el nepotisme, l’allunyament de la ciutadania, la tercera hora de castellà, la subordinació del PSC al PSOE, l’oblit del nostre programa: traspàs d’aeroports i trens, concert econòmic, nova llei de política lingüística... Els sectors renovadors estem convençuts que, ben al contrari del que afirma la direcció, representem l’esperança de molta militància i de la ciutadania que un nou independentisme, ferm, honest i coherent, és possible.
Esquerra Independentista