Sí podem.

Està escrit en els estatuts fundacionals que van declarar el destí d’un partit i d’una nació aquell març de 1931 al barri de Sants.

Sí podem.

Van ser les mirades cansades d’aquells homes i dones camí de l’exili amb l’esperança de tornar a casa.

Sí podem.

Va ser la crida dels treballadors que van organitzar les dones, dels pagesos que van cultivar la terra aspra, dels artesans i els industrials que albiraven nous horitzons.

Sí podem.

Va ser cantat pels immigrants que pujaven a un tren cercant noves oportunitats cap una terra estranya que avui és la seva pàtria.

Sí podem.

Sí podem guanyar la nostra llibertat.

Sí podem prosperar amb igualtat.

Sí podem transformar aquest partit i aquesta nació.

Sí podem canviar el món.

Sí podem.

Sabem que la batalla que tenim per davant serà llarga, però sempre recordem que no importa quins obstacles estan en el nostre camí, perquè res es pot interposar en el camí i les esperances de milers de veus que demanen un canvi.

Se'ns ha dit que no podem fer-ho... que la llibertat ha d’esperar entre despatxos i cotxes oficials... Se’ns ha demanat que siguem realistes... Se’ns ha advertit en contra d'oferir a la militància i al poble d'aquesta nació falses esperances.

Però en la llarga història del nostre partit i la nostra nació, no hi ha hagut mai res fals sobre l'esperança.

Avui els somnis de milers de patriotes són el mateix que les necessitats de la nostra economia. Avui sabem que no estem tan dividits com la nostra política suggereix; que som un sol partit, som una nació i volem decidir, i junts, començarem el proper gran capítol en la dissortada història d’aquest tros de món que anomenem Països Catalans.

Sí. Podem.

Esquerra Independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web