Se'ns va acusar d'irresponsables, de curts de vista, de fer-li el joc al PP i de mil coses més. A llarg termini, però, aquell "no" ha constituït un capital polític de inigualable valor, ja que totes i cadascuna de les denúncies que ERC va apilar sobre l’Estatut retallat s'han acabat revelant encertades. El temps ens ha donat la raó.

Aquests dies, EI s'ha quedat quasi sola, amb les JERC, defensant al si del partit el "no" al finançament. Bé, millor dit: s'ha quedat sola en darrera instància, ja que en un primer moment una desena de membres de la pròpia Executiva Nacional van optar també pel "no", segurament per motius idèntics als nostres. El debat del finançament al Consell Nacional es va acabar resolent a favor del "sí", i nosaltres, demòcrates, acceptem la decisió malgrat no la compartim. Tan de bo la direcció nacional tingués el mateix respecte pels procediments i les normes internes, ja que de ser així ja hauria convocat un referèndum intern sobre el finançament en atenció a les gairebé 1200 signatures recollides en un mes per EI que així ho sol•licitaven. Esquerra Independentista ha defensat de forma reiterada la obligació estatutària que té l’Executiva del partit de convocar aquest referèndum intern sobre el finançament, però malgrat haver-ho portat a tots els òrgans del partit, inclòs el darrer Consell Nacional, sempre hem trobat un no per resposta.

Però sigui com sigui, el debat sobre el finançament ha acabat i ara toca mirar endavant. A ERC, però també a EI, que des del seu "no" a l'acord de finançament ha de fiscalitzar rigorosament, i denunciar, tots els incompliments que previsiblement Madrid durà a terme. Tot això, per descomptat, des de la lleialtat al partit i amb l'ànim d'enfortir-lo i de fer-li recuperar la seva credibilitat com a partit diferent, independentista i d'esquerres. El partit de l'aire fresc pel que tanta gent va apostar l'any 2003.

Una cosa està clara: EI continuarà treballant durant el proper curs, i durant el temps que calgui, per impulsar el canvi a Esquerra. Tenim la seguretat que més d'hora que tard el temps donarà la raó a les nostres tesis i que, quan aquest moment arribi, hem d'estar preparats per fer que esdevinguin la posició de consens al partit. Una tasca que només podrem dur a terme teixint simpaties amb totes les persones, amb totes les sensibilitats, amb tots els projectes, a tot arreu del partit. Amb la ment oberta i, alhora, amb les idees clares. I amb la nostra feina com a militants sobre la taula, com a certificat previ que la cosa va de debò. Per tant, quan tornem de les merescudes vacances d'agost, tothom a treballar per fer créixer Esquerra i convertir-la de nou en el partit que il•lusiona, que canalitza les esperances del nostre poble. I en temps de crisi, que hi ha més important que la feina, la il•lusió i l'esperança?

Esquerra independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web