http://www.esquerraindependentista.cat/ Esquerra Independentista per fer crèixer Esquerra http://www.esquerraindependentista.cat/opi_0026.html Davant el rebuig d’ERC a la ILP per una Consulta sobre la Independència, Esquerra Independentista vol expressar el següent: Després de la jornada històrica viscuda el dia 10 de juliol de 2010 la resposta de la classe política ha estat tombar per activa i per passiva la possibilitat que el poble de Catalunya es pugui expressar a través d’un Referendum o Consulta sobre la Independència rebutjant la IP i la ILP presentades. El rebuig de la direcció d’ERC, i de la resta de partits, a la ILP per una Consulta d’Independència resta credibilitat al compromís d’ERC de condicionar qualsevol pacte futur a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència en la propera legislatura i talla d’arrel la possibilitat del poble de Catalunya d’impulsar una Consulta sobre la Independència. Per analitzar la situació política creada i per prendre les decisions sobre el futur d’Esquerra Independentista, EI ha decidit convocar pel proper dissabte 4 de setembre una assemblea oberta a tota la militància d’ERC. Països Catalans, 15 de juliol de 2010 http://www.esquerraindependentista.cat/noti_0367.html El Consell Plenari de la Coordinadora Nacional de la consulta sobre la independència ha tingut lloc a Sant Antoni de Vilamajor aquest dissabte 19 de desembre de 2009. En la reunió s’ha refermat la cohesió i la unitat del moviment. S´ha fet un balanç molt positiu de les consultes del 13 Desembre. S’ha destacat la mobilització de milers de voluntaris arreu del país, i de gairebé 200.000 persones que han anat a votar en una consulta autoorganitzada per la societat civil. S’ha destacat que l’impacte en els mitjans de comunicació internacionals de la consulta ha estat el més gran del moviment independentista català en la història contemporània, i s’ha valorat molt positivament la valoració de la professionalitat i el rigor del procés que van fer els observadors internacionals que van fer rutes arreu del territori. Han intervingut molts representants de comissions organitzadores locals que han explicat el procés als seus municipis, el que havia anat bé, i els problemes que havien tingut. D´altra banda, s´ha parlat de l´organització futura de les consultes, i s´ha aprovat pràcticament per unanimitat, ratificar a tota la Comissió Tècnica Nacional. S´ha acordat que s´incorporaran a la Comissió Tècnica Nacional representants de les comissions locals que han fet la consulta el 13 de desembre, i que aquestes incorporacions es ratificaran en el Consell Plenari a celebrar el proper 16 de gener. Hi havia molts representants de les comissions organitzadores dels municipis que faran la consulta el 28 de febrer i el 25 d´abril. Les comissions organitzadores dels municipis que ja han realitzat les consultes s’han ofert per ajudar als municipis veïns que faran les consultes en les dues properes onades. Com va passar després del Plenari del 24 d´octubre a Arenys de Munt, el moviment surt enfortit d´aquesta segona reunió del Consell Plenari de la Coordinadora Nacional. Font: Web de la Coordinadora Nacional de les Consultes per la Independència http://www.esquerraindependentista.cat/noti_0366.html El 39% dels catalans votaria sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta és la dada principal que es desprèn de l'enquesta que publica avui El Periódico. El 39% independentista quedaria a les portes de ser majoritari davant del 40,6% d'unionistes, uns resultats inferiors al 50,3% que apuntava l'enquesta de la UOC feta pública a primers de desembre. Un altre aspecte a tenir en compte és que, tal i com va passar en les consultes del 13-D, les poblacions de menys de 10.000 habitants opten clarament per la independència, un 48,4% hi votaria a favor, mentre a la resta de localitats com Barcelona, seguiria guanyant el no. Tot i que l'enquesta es publica sota l'avanttítol 'Les repercussions del 13-D' s'hi sosté que dos de cada tres enquestats no dóna representativitat a les consultes. 'El divorci comença a ser, per una de les parts, la solució inevitable' Així de contundent es mostra el rotatiu en constatar que la fractura entre Catalunya i l'Estat espanyol és cada vegada més profunda. La majoria dels espanyols (50,6%) consideren que el castellà està discriminat a Catalunya, mentre els catalans (81,4%) opinen que no. La majoria dels catalans (83,6%) ­creuen que Catalunya és solidària amb la resta de les autonomies però els espanyols (51,7%) diuen que no. Més de la meitat dels enquestats espanyols associen Catalunya amb conceptes com independència, nacionalisme i radicalisme, deixant enrere la imatge d'una terra pròspera i treballadora, com apareixia en enquestes anteriors. Independentistes per partits Com ja era d'esperar, gairebé tots els votants d'ERC (97,5%) votarien sí en un referèndum, mentre que només ho farien un 56,9% de CiU. Entre els votants d'ICV-EUiA hi hauria un 36,4% d'independentistes i fins a un 30% al PSC. El que més sorprèn és que hi hagi un 9,8% de votants del Partit Popular que també serien partidaris del sí en un referèndum. Font: Directe.cat http://www.esquerraindependentista.cat/noti_0365.html Després d'una setmana prou distreta pel què fa a les valoracions de les Consultes d'Independència que es van celebrar el passat dia 13 de desembre, toca fer un anàlisi amb retrospectiva i de manera objectiva. Els resultats globals, quasi un 30% de la població ha estat partícip de qualsevol de les consultes que s'han realitzat arreu del país, no ens enganyem, evidentment que han estat un èxit. Només això, un èxit, però amb majúscules. Ara bé, cal aprofundir en l'anàlisi que hem fet tots plegats aquests darrers dies, que ja toca. Dic que les consultes han estat un èxit, per diversos motius. Les Consultes per la Independència no tenen caràcter vinculant, i ni molt menys, estaven recolzades majoritàriament per les institucions del país. Això que ha generat? Per una banda, ha generat motivació perquè l'estructuració d'aquestes, des del seu inici, ha estat realitzada gràcies a l'esforç de partits, entitats, persones a títol individual, empreses etc. Però les consultes només han motivat a una part de la societat, aquest trenta per cent. Doncs bé, un 30% de la població que participa en una consulta no vinculant sense el suport de les institucions polítiques del país, és tot un èxit, i per a mi més que una esperança de futur, és un pas força important per a situar el projecte independentista en el centre del debat polític de casa nostra. I és que aquesta xifra, és un indicador evident de que aquest gruix de gent, sense guanyar-hi ni perdre-hi res està pel dret a l'autodeterminació. Ara bé, diversos generadors d'opinió i partits polítics com ara el PSC i ICV, han reiterat al llarg d'aquesta setmana que la majoria de la gent no està pel projecte independentista i que a les consultes del diumenge passat va quedar palès que els independentistes són una minoria, ja que només un 30% de la població va anar a votar. Res més lluny de la realitat i de la rigorositat política. Aquestes consultes, si una cosa han generat, és un gruix de gent que de manera tàcita aposta per la independència, però tal i com han deixat reflectit diverses enquestes i estudis en aquests darrers mesos, la intenció del vot favorable a la independència augmentaria en el cas de que les consultes tinguessin caràcter vinculant. Per tant, fals l'argument de que som una minoria, que alguns s'atribueixen sense posar sobre la taula cap proposta per a resoldre suposicions subjectives i una mica de pa sucat amb oli. Per tant, als independentistes és clar que ens queda un llarg camí per a recórrer, però és menys llarg del que tots, banalment pensàvem. També vull exposar altres anàlisi molt positius per a la salut de l'independentisme. Podem ja, de manera categòrica, dir que l'independentisme és l'únic projecte polític que està al carrer, a les institucions i als mitjans de comunicació simultàniament, i que a sobre és capaç d'organitzar per ella mateixa més de 160 consultes per la independència per tot el país, així com és capaç de mobilitzar a milers de persones en una manifestació, com també pot crear dinàmiques que marquen pautes en els mitjans de comunicació, en l'economia, en la cultura, etc. Això, companys i companyes, se li diu futur i capacitat per a poder portar a terme els nostre objectius com a país. Espero però que certs comentaris o estirabots que vam haver de patir en poc menys de 12 hores després del 13D no succeeixin mai més, i sobretot, que serveixin per una sola cosa, estar d'acord en que malgrat que tots tinguem els nostres objectius, els nostres pensaments o la nostra militància política, hem de respectar les regles del joc i de la rigorositat, sinó, si traspassem aquesta frontera, seguirem generant una imatge de desori que ens exclou de poder fer del projecte independentista, un projecte incloent i integrador per a les noves capes migratòries o d'altres realitats socials del país. Per altra banda, segueixo creient en que la posició del PSC és absolutament contradictòria, i a la llarga, si definitivament sabem marcar entre tots l'agenda política nacional, hauran de prendre una determinació. D'exemples, darrerament en tenim un de força evident, a Escòcia, el Partit Laborista, ha hagut d'assumir la possibilitat de convocar un referèndum per la independència d'Escòcia, i a sobre, vista la situació de convulsió que ha generat l'SNP, Partit Nacional Escocès, fent pública la intenció de convocar un referèndum d'independència per al 2010 a Escòcia, han demanat que aquest, fos el més aviat possible per intentar aturar la il·lusió creixent de molts escocesos cap aquest projecte. No és possible comparar Catalunya amb Escòcia per molts motius, però sí que és possible creure que el PSC només pot ser creïble en aquest aspecte, si aposta públicament per a fer participar a la gent, com un exercici democràtic, que té un alt contingut polític, i que el 13D va quedar palès que cal tenir-lo en compte a la curta i a la llarga si es vol estar al centre de l'agenda política. Per últim, també em sembla un argument poc seriós, el de posar al sac dels emprenyats i els rebotats amb Espanya a les 200.000 persones que van anar a votar, sense fer cap anàlisi una mica més sostingut. Tots sabem, que l'independentisme no és un projecte polític sorgit fa poc temps, ni que li manquen referents històrics, ans al contrari, el projecte independentista, o el sobiranisme, és un projecte teixit al llarg d'aquest dos últims segles, que ha passat per diversos processos històrics, que té un gran calatge social i polític, i que té en compte la majoria de la nostra societat. És un greu error, posar els vots del 13D en la saca del malestar per la situació de “rapte” de l'Estatut. L'Estatut, per aquestes 200.000 persones -per cert, encara queden molts pobles per a ser consultats en els propers mesos- ja està superat, demanen un nou imaginari sòlid i que miri cap a Europa, no s'emmarquen en projectes com el de l'Estatut, que segueixen el mateix patró de sempre, l'entesa amb l'Estat, no, ara volen ser estat, per decidir què volen ésser. Per tant, endavant amb les consultes, amb alegria i amb rigorositat, que són les dues peces per seguir fent possible l'èxit. Bon nadal a tothom! Opinió: Gerard Piñero (EI)